Surf, sidra i festa

Dissabte vam començar el dia pensant en voltar per més platges, semblava que el dia aguantaria per tant vam posar els banyadors a la bossa. 10 minuts després de sortir de l’apartament vam parar. Abans d’arribar a Posada ens vam trobar una platja on flotaven desenes de surferos alguns d’ells força jovenets. El mar, els rius i les ries de la zona donen moltes opcions a petites empreses d’esports d’aventura, una bona opció per aquests petits pobles que si no viuen del turisme estarien acabats.

Continuant la ruta de platges vam anar a parar a una platgeta una mica més reservada de les grans onades del Cantàbric i que estava absolutament plena de tovalloles de colors. Clar, poques platges d’aquesta zona tenen aigües tan tranquil·les. El pàrquing, clar, era de pagament. Com que el sol brillava intensament vam deixar la ruta per una estona i ens vam posar els banyador. Quina bona idea! L’Oriol no va deixar al Papa Marc que s’estirés ni un instant a la tovallola. Vinga a fer castells, vinga a esquitxar aigua …. I jo com una reina prenent en sol, ji ji ji

Un cop torradets, la gana ens va fer recollir. Vam conduir fins Poo un poblet petitoneeet però amb una via de tren ven xula i una estació d’aquelles autentiques. A més justament a davant de les vies hi havia una terrassa ben maca que sorprenentment al cap d’una hora estava a tope. Vam dinar de lujo.

De tornada a l’apartament vam para a Llanes a fer una volta i menjar un gelat de la casa Regma. Mare de Deu quins gelats, una cosa divina ummmmmmmm. Casualment ens vam trobar un pirata de cartonpiedra (icona d’un restaurant) a tamany natural. L’Oriol va flipar, que si la pata de palo, que si el garfio, que si l’espasa, que si el parxe ….

A mitja tarda ja érem a casa, descans lleuger i au cap a Ribadesella a veure que ens trobàvem. Doncs vam tenir la sort que eren festes i vam poder observar un desfilada d’asturians i asturianes impressionant. Es ben curiós, mira que són elegants aquesta gent, encara que et trobis al mig d’un poble de 100 habitant van com un pinzell. Escolta, com deia la mare d’una amiga “da gloria verlos!!!

Primer dia

Welcome!

Hola a tothom, família, amics, companys de feina i a qualsevol altre que voluntària o casualment vagi a parar a aquest humil bloc.

Be per començar aquesta nova edició bloguera us comunico que aquest any no hem fet un bloc de viatge sinó un bloc de vacances. Per què dic això? Doncs simplement perquè aquest any venim amb xip de vacances (descans, bona vida, bon menjar, siesta, lectura, natura, etc ...) aquest any no estem per grans rutes, canvis d'hotel, adaptacions al medi, etc ...

Les circumstàncies aquest any no ens han permès preparar amb antelació aquesta aventura asturiana cosa que li dona un toc especial a aquest viatge. Teníem al cap alguna ruta propera al lloc on estem allotjats per diferents converses amb amics i coneguts que havien estat per la zona, però vaja que anirem improvisant.

El viatge fins aquí va ser molt agraït, la veritat, sort de les freqüents escapades de pis de l'Oriol que ens feien anar parant casi a cada estació de servei. Però en fi, entre dormidetes, i les cançons infantils de la Coloraines, el viatge va ser d'allò més agradable. Oriol estàs fet un Capità!

Un cop a Astúries vam anar directes al poblet al que estem allotjats, Hontoria, que està a 15 minuts de Llanes. Hontoria és un poblet RURAL amb quatre casetes, una església i un restaurant de carretera "La Chopera". El conjunt d'apartaments al que estem es diu Senda Costera i aquí convivim 4 famílies (amb les que encara no hem interaccionat gaire). L'apartament és brutal, petitonet però no li falta detall i el millor de tot és que te una terrassa amb gespa on l'Oriol juga amb el gatet del costat i nosaltres podrem esmorzar mirant les pomeres i cirerers plantats a davant. Ens envolta una mena de Camí de Ronda que ells li diuen Senda Costera i que et porta a les diferents platges de la zona. A més és ideal per sortir en bici o anar a córrer. 

Ahir vespre vam sortir a sopar a Llanes, al casc antic, on hi havia un ambientassu important. Tot està ple de tavernes per fer tapeo i sidreries. Vam fer la volta de rigor i vam acabar amb un gelat que de tan gran que era casi no ens l'acabem.

Aquest matí ens hem llevat força més tard que el gall de turno. I xino xano hem anat a parar a un precipici proper a Hontoria. No se si era el ventet que avui bufava o francament el Cantàbric és un mar "bravo" de veres. Al cap d'una estona hem anat a una platja a Ribadesella ben curiosa. Tenia una combinació de pedra i sorra blanca ben maca combinada amb un color verd esmaragda que mai havia vist. Sembla que la marea estava baixa i havia deixat veure el terra ple de pedres cobertes d'algues d'un verd molt intens. Simplement preciós. Curiós també sentir el cant dels ocells típics del bosc quan estàs en plena platja. Simplement m'ha encisat.

Després d'aquesta parada hem anat cap al centre de Ribadesella, un poble molt maco i allà hem fet una volta pel passeig marítim, el cel s'ha tapat una mica i nosaltres ens hem enfoscat també després d'una marranada de l'Oriol que encara no entenem, en fi, superat això hem acabat la volteta anant cap a la Platja de Guadamía,. Be l'hem vista des de d'alt el precipici on hi pots apreciar uns forats a terra molt profunds que arriben fins al fons del mar de manera que quan aquest està molt mogut arriba a sortir aigua per aquests forats. Avui afortunadament només es sentien les bufades del mar de fons.

Per qui, encara no es faci un dibuix mental de com és Astúries us puc dir que jo he trobat semblances amb el paisatge irlandès: textures verdes per tot arreu, esquitxades de vaques i cabres i trencades bruscament mitjançant precipicis que esgarrifen.

Fins demà