Un altre trosset d’Astúries

Família, amics … ahir vam sortir tard de l’apartament per mil històries imprevistes i com que el bon temps continuava donant-li la esquena a la muntanya vam decidir tornar a fer volta per la costa a veure poblets i platges.

Vam visitar dues platges molt peculiars. Una d’elles la Playa de Gulpiyuri. Davant de la sorra té una paret de roca de manera que no veus el mar però el sents, i a més, el sents amb força perquè un cop puges a la roca que fa de paret es pot veure una manta de mar ferotge que no te l’acabes. Sembla ser que el mar es filtra per sota de les roques. Aquest racó està catalogat com una de les platges més boniques d’Espanya.

A la tarda parlava amb una noia de Llanes de tota la vida i em comentava que no els agrada fer gaire publicitat de les seves platges. Prioritzen mantenir allò que la natura els ha donat, en el millor estat possible. Llestos els asturians, eh? Alguna cosa haurien d’aprendre a Marinar d’Or, Ciudad de Vacaciones.

Efectivament aquesta és una observació que amb el Marc havíem fet. Aquesta gent té un respecte per l’entorn força envejable. Fins al punt que hi ha punts que sota el meu punt de vista són inclús perillosos però per no distorsionar el paisatge no els protegeixen o ho fan d’una manera poc eficaç.

Bé, la segona platja de la que us parlava es una de la que no recordem el nom però vaja crec que després de que em diguessin que només a Llanes hi ha 32 platges, no val la pena memoritzar-les. Observeu las imatges i comprendreu de què estic parlant.

Com que aquest blog és principalment d'ús personal, em ve de gust mencionar una persona que al llarg d’aquests dies em ve al cap sovint. Don Humberto! Un profe que vaig tenir a EGB, un asturiano entre viejo, entre verde, entre facha ... vamos un primor! I ho dic en castellà perquè era el profe de llengua castellana. El molt punyetero era tot el que he mencionat abans però a més tenia la fascinant capacitat de transmetre’m passió per la lectura, per l’escriptura, per les paraules. Quin tio ens feia memoritzar el significat de paraules que sonaven tan be però que mai he fet servir. En fi encara a dia d’avui quan oloro un puro recordo les classes de llengua castellana quan Don Humberto es fumava un mentre parlava de rima!