Cangas de Onís i Covadonga

El Marc es va baixar una aplicació per anar mirant el temps però més val que ni l’haguéssim consultat perquè és més dolenta que jo orientant-me.

En teoria avui havia de fer bo però rian de rian. Sol i núvol tirant a molt núvol. Decisió dràstica. “Fem muntanya i que sigui el que Deu vulgui” paraules textuals del Marc que si menciona a Deu és que va en serio! Doncs au cap a Covadonda que anem!

Per arribar fins als llacs hem fet parada a Cangas de Onís. Ens havíem quedat sense cafè i com ja saben les meves partners, Sin Café no hay Mañana! A més s’havia de veure Cangas era un must a la llista de llocs per visitar.

Torno a dir que Astúries em fa pensar sovint en Irlanda. Al llarg de la volta per Cangas ens ha plogut i ens ha fet un sol espatarrant amb una diferencia de 10 minuts. El temps que hem trigat a comprar-li a l’Oriol 3 parells de sabates Mayoral per tot l’hivern per 15€ cada un! La ganga del dia!

Com a mínim tindré aquest bon record de Cangas perquè tots tres hem anat de morros per tot el poble. Marranada important de l’Oriol. S’ha enfadat amb el mon i es negava a caminar. Els 16 quilos d’Oriol més els 5 extres de càmeres, robes de recanvi, xubasqueros, bolsos i demès ens tenen l’esquena atrofiada al Papa Marc i a mi. Així que ens hem hagut de plantar.

Hem de dir que hores més tard hem descobert que tenia mal de panxeta, pobret. Com que estem en període d’entrenament de control d’esfínters i “… els pipis i les caques és fan al Thomas (el nostre orinal) i no als calçotets …” doncs pobret ho ha portat a rajatabla. Després de buidar la panxeta tot ha anat com la seda i hem gaudit com a bojos de la resta del dia.

(torno a insistir que aquest és un blog de vacances i d’ús personal en un futur, ho dic per si algú troba que sobren els comentaris escatològics , ji ji ji…)

Bé, a Covadonga hem vist la Basílica (rapidito rapidito perquè a l’Oriol no l’interessava en absolut) i la Mare de Deu que com la Moreneta és ben petitona. Un cop als llacs, ha sigut fantàstic. L’Oriol estava molt participatiu, ha caminat i corregut molt, ara diu que fa esport, i hem fet mil fotos. Cosa que ens feia falta recuperar especialment al Marc, que últimament no s’hi ha pogut dedicar gaire.

El cel estava tapadet però tot i així trobo que hem encertat en pujar-hi. La temperatura era agradable i hem vist centenars de vaques per tot arreu. Inclús una en mig de la carretera, literalment, tota tranquil·la ella descansant com una sagrada vaca índia.

Els llacs són dos i estan separats per una petita colina que fa de mirador entre ells. Allà hem fet unes panoràmiques ben xules i hem aprofitat per berenar un iogurt de coco. De baixada hem fet una volteta pel prat contornejant la cintura això si, perquè a la que et despistes trepitges una caca de vaca del tamany d’una truita de patates!

Casualment hem vist un mapa on senyalava les mines de ferro de la zona. Es veu que als voltants dels llacs hi ha moltes i just allà hi havia la de Buferreta. Cap allà que hem hagut d’anat perquè es veien claríssimament unes vies i un vagó!!!

Per si us interessa hi ha 70 esgraons fins arribar, almenys això és el que diu l’Oriol ... Com us diria??? ..., ha estat el millot moment del viatge, hem hagut de passar per un tram de mina d’uns 10 metros, força real i una mica desagradable (per mi), ara l’Oriol ha flipat perquè anava per les travesses! Iaio Jordi, ets un crack!