Surf, sidra i festa

Dissabte vam començar el dia pensant en voltar per més platges, semblava que el dia aguantaria per tant vam posar els banyadors a la bossa. 10 minuts després de sortir de l’apartament vam parar. Abans d’arribar a Posada ens vam trobar una platja on flotaven desenes de surferos alguns d’ells força jovenets. El mar, els rius i les ries de la zona donen moltes opcions a petites empreses d’esports d’aventura, una bona opció per aquests petits pobles que si no viuen del turisme estarien acabats.

Continuant la ruta de platges vam anar a parar a una platgeta una mica més reservada de les grans onades del Cantàbric i que estava absolutament plena de tovalloles de colors. Clar, poques platges d’aquesta zona tenen aigües tan tranquil·les. El pàrquing, clar, era de pagament. Com que el sol brillava intensament vam deixar la ruta per una estona i ens vam posar els banyador. Quina bona idea! L’Oriol no va deixar al Papa Marc que s’estirés ni un instant a la tovallola. Vinga a fer castells, vinga a esquitxar aigua …. I jo com una reina prenent en sol, ji ji ji

Un cop torradets, la gana ens va fer recollir. Vam conduir fins Poo un poblet petitoneeet però amb una via de tren ven xula i una estació d’aquelles autentiques. A més justament a davant de les vies hi havia una terrassa ben maca que sorprenentment al cap d’una hora estava a tope. Vam dinar de lujo.

De tornada a l’apartament vam para a Llanes a fer una volta i menjar un gelat de la casa Regma. Mare de Deu quins gelats, una cosa divina ummmmmmmm. Casualment ens vam trobar un pirata de cartonpiedra (icona d’un restaurant) a tamany natural. L’Oriol va flipar, que si la pata de palo, que si el garfio, que si l’espasa, que si el parxe ….

A mitja tarda ja érem a casa, descans lleuger i au cap a Ribadesella a veure que ens trobàvem. Doncs vam tenir la sort que eren festes i vam poder observar un desfilada d’asturians i asturianes impressionant. Es ben curiós, mira que són elegants aquesta gent, encara que et trobis al mig d’un poble de 100 habitant van com un pinzell. Escolta, com deia la mare d’una amiga “da gloria verlos!!!