Cabrales

Avui teniem la intenció d’anar més cap a l’interior i començar a disfrutar dels Picos d’Europa. I així hem fet. Ens hem dirigit cap a la regió de Cabrales. El paisatge és impressionant. No em canso de dir-me a mi mateixa que aquesta terra m’està sorprenent. No venia amb gaires expectatives i francament haig de dir que val la pena apropar-s’hi.

El color verd dels prats ens ha acompanyat en tota la ruta d’avui al igual que el so del riu arrossegant-se cap al mar. A més la veu melòdica de la Silvia Pérez Cruz, que sempre ens acompanya en els nostres viatges, encara accentuava més el “moment de felicitat”. Jo li dic moments de felicitats a aquells instants en que TOT és perfecte, bona música, bon paisatge, el meu petit dormint, el Marc al meu costat….! Uff que me’n vaig del fil ….

El tema és que al final hem arribat a un poble de la regió de Cabrales típic, amb el seu riu, el seu pont, uns orrios i un ultramarinos on hem comprat un formatge de cabrales de tres llets, ovella, cabra i vaca. A la nit l’hem provat i és una PASADAAAAA de bo!

Al cap d’una estona hem anat cap a la Vall del Cares, òbviament no anàvem a fer ruta però ens hem apropat per veureu i per fer-nos una mica de mala sang, ja ja ja Ja arribarà el dia que puguem caminar amb l’Oriolet!!! Ell la veritat és que avui només demanava bracets …

Un cop vist hem passat a Cantabria i hem anat a veure San Vicente de la Barquera. Sort que ho hem decidit perquè hem descobert una ruta a les afores d’aquest poble que era una passada. Millor mireu les fotos i podreu jutjar.