Una mica de pluja …

Ahir diumenge ens vam llevar amb la impressió de que la tardor havia arribat. El cel estava totalment tapat i una cortina de pluja no va deixar de caure al llarg de tot el matí. La nit abans havíem consultat el temps però vaja sempre tens la esperança de que no sigui per tant, i especialment si estàs de vacances.

Però vaja, el temps era el que era i no havien gaires opcions. Així que vam allargar una mica al llit i el Marc fent-se el valent i aprofitant un moment de claror de pluja va sortir a córrer pels voltants. Sort que ho va fer, després quan em mostrava les fotos dels racons que havia descobert per la senda costera, em vaig morir d’enveja.

L’Oriol i jo ens vam quedar a l’apartament jugant amb la moto nova, el premi de la Iaia Patro, i jugant a un joc de l’iPad al que reconec que m’he enganxat més jo que el nen. Vaig poder llegir mig capítol d’un llibre que he portat, El Médico de Noah Gordon, que em trasllada a la època medieval durant una estona. Brutal com vivien aleshores.

Quan el Marc va arribar, ben xop per cert, vam dinar i de seguida vam agafar el cotxe el temps estava canviant i havíem d’aprofitar.

Vam improvisar una visita a un poble mariner anomenat Lastres, un poble amb cap carrer pla, tot eren pujades i baixades, quin horror. Les cases estan tan mal disposades que cada casa del poble te un número, de manera que ens vam trobar davant d’una que era el 489!! Jolín ni que fos la Diagonal de Barcelona. Ja ja ja.

A les afores d’aquest poble hi ha el MUJA, Museu Jurasic d’Asturies. Ja ens havien parlat d’ell i feia bona pinta per l’Oriol. La sorpresa va ser que als jardins de fora del museu hi havia una exposició gratuïta de repliques enormes de dinosaures. L’Oriol es va tornar boig imitant les boques plenes de dents dels bitxos.

Per compensar vam entrar a la botiga a comprar un llibre de dinosaures i un Playmobil amb una moto, que poca cosa te a veure amb els dinosaures, però no vaig ser capaç de que deixés la caixa a l’estanteria!!!

D’aquí vam anar cap a Tazones un altre poble mariner del que la Alba ens havia parlat que hi havia una casa tota decorada amb conxes. La vam trobar. I tant el paio va estar 20 anys decorant-la. Qui no te feina el gat pentina! Aquesta frase m’agrada molt, ji ji, els meus sogres la diuen molt! Allà vam sopar com uns reis fent una mica de tapeo, que si uns calamars que si un rap. No hi ha com estar de vacances.